La genealogia de Susoespai

El 1999 el servei educatiu del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va iniciar el programa El Museu: Espai comú d’integració amb l’objectiu d’apropar l’espai i els continguts museístics a aquelles persones que, per algun tipus de desavantatge (físic, psíquic, sensorial, cultural o social), no hi tenien un accés habitual. Des d’aquesta proposta, es concebia el museu com a una institució que havia de prestar un servei a la societat, amb l’obligació de fer accessibles els seus continguts i fons a tots els públics, i de desenvolupar estratègies que combatessin l’exclusió cultural. El programa fou inicialment enfocat a persones en situació de privació de llibertat: algunes de les educadores visitaven les presons, carregades de maletes plenes de fotografies i de texts relacionats amb les peces i els estils artístics presents en el MNAC, per tal de presentar-les en distintes conferències a un públic entusiasmat.

Aquesta metodologia d’acció directa ben aviat suscità l’interès dels professionals de la Xarxa de Salut Mental de Catalunya, presents en centres d’atenció a persones que conviuen amb trastorns mentals. Els trastorns mentals, en els seus diferents nivells, dificulten l’autonomia personal, la relació amb els altres –degut a la tendència a l’aïllament i la incomunicació–, així com també la inclusió en la societat. És per això que les persones que hi conviuen tenen una dificultat palesa per visitar els espais museístics i per accedir a la creació artística. Per la natura específica del col·lectiu i per les possibilitats de fer-hi servei, l’any 2000 s’engegà el projecte El MNAC, una opció per als Serveis de Salut Mental. La Xarxa de Salut Mental de Catalunya i el servei educatiu del MNAC varen dissenyar conjuntament una proposta de seminaris-tallers, on usuaris i usuàries de la xarxa podien visitar setmanalment una exposició de forma guiada i complementar l’observació amb una part de pràctica artística, tot utilitzant el màxim de llenguatges creatius (plàstic, corporal, escrit, etc.). Els continguts tractats en les sales del museu s’experimentaven, interioritzaven i reinterpretaven en un espai de taller per tal d’adaptar-los al públic objectiu.

El 2001, l’èxit de la proposta facilitava que es traspassés a un altre espai museístic, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), en col·laboració amb l’artista Zush (Albert Porta) –en la que hauria de ser la seva última exposició sota aquesta nomenclatura– i que s’anomenà Zush.Tecura (2001). Fina Alert coordinà amb Zush la intervenció de persones usuàries de la Xarxa de Salut Mental de Catalunya en l’exposició a través d’un cicle d’accions de co-creació, que s’estructuraren de forma espontània i natural en un procés que s’exposaria, més tard, en una exposició d’art i unes jornades pioneres sota el títol Saludarte (2001) en el MNAC. Es tractava del primer centre museístic on es treballava aquesta metodologia amb aquest públic, aquesta vessant de treball.

L’interès suscitat per aquesta forma de fer, els seus resultats i la seva popularitat, provocaren que es ramifiqués cap a altres indrets del territori català i que sorgissin altres iniciatives germanes o amb cert grau de parentesc: a Vic, la capital d’Osona, s’estableixen accions coordinades entre la Universitat de Vic, l’Escola d’Arts de Vic i el Museu de l’Art de la Pell (Exposició L’Art: experiència terapèutica. Pell, tacte i contacte, 2002. Jornada Art, follia i cura, 2002); a Vilafranca del Penedès, Zush, ara renascut com a Evru, continua desenvolupant el seu treball Tecura (Galeria d’Art Palma Dotze, 2002); a Lleida, es debat sobre Art i Salut Mental en les jornades Art i Compromís (Fundació Privada Espai Guinovart, 2004)… Fora de Catalunya, el 2006 la iniciativa es contagia al Centro Andaluz de Arte Contemporáneo, a Sevilla –on continuaria fins ben entrat l’any 2018–. L’any 2009 finalitza el projecte El MNAC, una opció per als Serveis de Salut Mental i la Fina decideix donar continuïtat a la iniciativa. Les experiències i els coneixements acumulats en una dècada permeten la creació aquell mateix any de l’Associació Susoespai. Creació i Salut Mental. Un entorn que també ara, casualment, fa deu anys.

Una mica d’història

El Jesús, o Suso, és un noi de prop de trenta anys que va participar des de la primera edició del projecte al MNAC. Usuari d’un servei de rehabilitació comunitària, el Suso és una persona molt interessada i amant del món de l’Art, amb una manera de ser i de pensar que impacta els qui l’envolten. La seva mort inesperada ens va impulsar, en homenatge, a posar el nom a aquest projecte que tant valorava, un espai específic d’expressió i recerca artística per al col·lectiu de persones que conviuen amb un trastorn mental. L’Associació Susoespai, Creació i Salut Mental es constitueix legalment el mes de febrer de 2009, tot creant un espai específic per a aquesta finalitat a la Ciutat Comtal. Després d’haver començat en els vestidors del soterrani de les piscines municipals de Barcelona, a Montjuïc –que quan plovia s’inundava, hi feia fred i de tant en tant desapareixia material–, l’entitat s’estableix el 2012 al barri del Poble Sec de Barcelona, a les aules del tercer pis del seu Centre Cultural Albareda. Ens agrada estar-hi perquè és un espai inclusiu, que ens dignifica, i que és normalitzat.

Tal com marquen els seus estatuts, es tracta d’una entitat sense ànim de lucre que pretén contribuir a la promoció de la cultura en l’àmbit de la salut mental, dissenyar i executar projectes educatius artístics adaptats, desenvolupar estratègies contra l’exclusió social i cultural, fomentar la cohesió i el sentiment de pertinença a la comunitat i, finalment, promoure la qualitat de vida de les persones que conviuen amb un trastorn mental.

Susoespai es situa conscientment en la perifèria dels serveis de salut mental, en un espai diferenciat al de la terapèutica: vol assumir el paper de pont entre aquestes institucions i la vida social i cultural de la comunitat on s’inscriu. No hi ha professionals de l’àmbit sanitari en l’entitat: les persones que la composen o hi col·laboren són llicenciades i docents en Belles Arts, tècniques en educació i museus i/o productores culturals. La mecànica és senzilla: es contacta amb diferents centres de la Xarxa de Salut Mental de Catalunya i amb els seus educadors per oferir-los diferents propostes per als seus usuaris i usuàries, que poden optar lliurement a assistir-hi gratuïtament i sense compromís de permanència.

Com treballem?

El tret més distintiu de l’associació és la seva metodologia de treball, en forma d’organització i execució de seminaris-tallers trimestrals, de diverses hores a la setmana: són propostes que combinen la visita guiada a diferents exposicions artístiques en centres col·laboradors i l’elaboració de pràctiques creatives en espais de treball habilitats. En la primera part, la teòrica, es gaudeix de les obres exposades i s’aprèn a mirar-les, analitzar-les i llegir-les. En la segona part, la pràctica, es desenvolupa una activitat d’expressió en diversos llenguatges (gràfic i pictòric, entre d’altres) a través de l’experiència viscuda a la sala del museu.

Paral·lelament, es desenvolupen també altres espais d’aprenentatge teoricopràctic específics que hi estan relacionats, com ara els tallers d’escriptura creativa, d’escultura en fang, de consciència corporal i de taller obert. En el taller d’escriptura creativa es potencia l’expressió amb la paraula a partir de textos de referència, tot provant de trobar la pròpia veu a partir de pautes i consignes obertes per facilitar el treball. En el taller d’escultura en fang es proposa la intervenció volumètrica per treballar la construcció i els condicionants de la matèria, tot allunyant-se de l’objecte d’artesania i ús. Les persones que conviuen amb un trastorn mental tenen dificultats per connectar amb la seva corporalitat i en el taller de consciència corporal es proposen exercicis que conviden a l’auto-coneixement, el benestar i l’expressió lliure. Finalment, en el taller obert, els propis participants gestionen un espai setmanal on poden desenvolupar una proposta lliure o vincular-se a algun dels projectes que planteja l’associació.

Qualsevol que sigui l’activitat, i també com a part primordial de la metodologia, es busca que se’n comuniquin i facin públics els resultats a través d’exposicions artístiques en diferents espais o iniciatives col·lectives. Es participa de projectes d’art comunitari vinculats a la ciutat o al barri i s’encoratja les persones a desenvolupar activitats de creació artística independents. Així, per exemple, l’any 2015 es participa amb activitats de pintura mural en el Festival d’Art Impossible al Mercat de les Flors, el Festival Altre d’Arts Escèniques i Salut Mental al recinte Fabra i Coats, i a l’Institut del Teatre de Barcelona. També el mateix any es fan activitats vinculades a l’edició artística en el Festival ILDE de Llibre d’Artista i Petita Edició, al Centre Cívic Pati Llimona. El 2017 es col·labora amb la Fundació Antoni Tàpies amb una instal·lació per la l’exposició retrospectiva de l’artista Harum Farocki, i el 2018 s’intervé de nou en el Festival d’Art Impossible amb una instal·lació pública denunciant la situació dels refugiats en el Mar Mediterrani i inspirada en la cançó «Com plora el mar» del cantant Joan Dausà. El 2019 es forma part del projecte de formacions i activitats artístiques Art i Part al barri del Poble Sec, en una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona.

És en aquesta dinàmica de retorn social i de contacte amb l’entorn normalitzat que cada curs s’organitzen estades artístiques en centres col·laboradors (com ara CACiS, Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat – Forn de la Calç de Calders, Barcelona) o viatges culturals a altres territoris de la península ibèrica (Màlaga, 2015; Bilbao, 2016; Màlaga, 2017; León, 2018…). Puntualment, es compta també amb seminaris específics d’artistes convidades que permeten obrir, encara més, l’enfoc per als i per a les participants.

Durant els seus deu anys de trajectòria, l’entitat, que pertany a l’Associació Europea d’Art Outsider (EOA), ha col·laborat amb nombroses entitats i centres vinculats a la creació artística, tant dins com fora del territori català. Així, destaquen el Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Fundació Joan Miró, Fundació Antoni Tàpies, Fundació «La Pedrera», Fundació Sunyol i Fundació Mapfre; CaixaFòrum Barcelona, Museu Picasso Barcelona i Museu Picasso Màlaga, La Virreina Centre de la Imatge, Museu del Monestir de Pedralbles, Can Castells Centre d’Art de Sant Boi de Llobregat, Museu Comarcal de Manresa i Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat – Forn de la Calç de Calders. En l’àmbit acadèmic, s’han fet xerrades, conferències i convenis de pràctiques en les Facultats de Belles Arts i de Filologia de la Universitat de Barcelona i a Llotja, Escola d’Art i Superior de Disseny. Des del barri del Poble Sec, s’ha treballat amb el Centre Cívic el Sortidor, la Taula Comunitària i Coordinadora d’entitats del Poble Sec, l’Institut del Teatre, el Mercat de les Flors i, és clar, amb l’Associació de la Casa de Premsa.

La nostra filosofia

Susoespai esdevé un lloc que permet l’expressió de les emocions, dels sentiments i dels pensaments. Defensem que la pràctica artística facilita, en les persones participants, l’expressió del seu món interior, el desenvolupament de la seva creativitat i el descobriment de les seves capacitats. Així mateix, el reconeixement del seu treball creatiu incrementa la seva autoestima i combat la passivitat. Es fa especial èmfasi en el procés de treball i no tant en el resultat final: tot allò que va passant i que es va vivint en el decurs del temps i de les activitats. Importa el treball individual i sense establir criteris de valor respecte a la resta del grup. L’exposició pública que es realitza en les exhibicions en diferents espais, permet mostrar l’abast del trajecte realitzat, valorar la singularitat de l’individu, mostrar l’abast rehabilitador del treball artístic i prendre consciència de conveniència d’aplicar-lo.

Tal com s’ha donat a entendre, en els tallers no hi intervenen educadors socials ni professionals del món de la salut. No es supervisa l’activitat de les persones, que són tractades com a participants d’una activitat d’aprenentatge no formal, tot construint amb elles un diàleg de crítica constructiva. No s’estableixen normes sinó acords, que fomenten l’entrega, la motivació i el trencament de murs i de silencis. S’aspira a que l’art esdevingui un mitjà d’expressió i de cura, de gestió honesta, franca i sincera de les pròpies fortaleses i debilitats, per tal de millorar la qualitat de vida de les persones que conviuen amb un trastorn mental.

No ens uneix la patologia, només el fet que ens agrada fer art. Sota aquest precepte s’expressa la màxima que els tallers coordinats per l’associació són espais de normalitat, on els rerefons i les malalties de les persones que hi participen, els estigmes, no són significants. S’entén que la malaltia, sigui la que sigui, és un element més de la persona però no el seu tret distintiu. Treballem amb la part sana que tota persona té.